Va arribar el dia de la Benedicció dels Fruits, i el poble tot es va anar acaramullant davant l'església per a partir a peu cap l'ermita, cadascú amb la seva senalla amb el dinar i l'ampolla de gasosa. Eren tres quilòmetres de cantar i riure i contar historietes i pegar corregudes de bracet, atxe-i-cota-a-ene-eme-ele-a, i després pujar la muntanyola mig de grapes, panteixant, pedres que rodolaven, terrossos que s'esmunyien, sabates que relliscaven, si bé n'hi havia que donaven la volta al puig seguint la carretera nova, encara blanca, que no feia gaires mesos un grup de presos havia anat aplanant.
Quan tothom era dalt del puig, i després de fer cua per encalmar la set a la font vella amb el poal foradat ple de cops i de verdet, la gentada va entrar a la capella a punt de començar la missa per a demanar fertilitat per al camp i humilitat per al cor. En Pere i jo, però, ens esberlàrem cap darrere de l'ermita on, muntanyola avall, s'estenien sembrats i casetes escampades, corrals amb animals, alguns pasturant, altres encalçant-se, o simplement ajaguts a una recés. El cel semblava d'espígol amb esquits de lletrada.